Hi
ha massa sol,
o
massa boira,
un
vincle profà exhaurit,
que
resta pes a les paraules,
que
ja eren
de
per si
volàtils.
Hi
ha massa sol,
o
massa boira
i
dites no dites
i
sumes que resten
i
restes que sumen.
Vull
que em digues
que
demà tornarà el dia,
vull
que em digues amor,
que
les ones tornaran a llepar
amb
escuma la platja,
que
el mestral se'ns endurà aquesta crosta
que
ens ha fet insensibles.
Ara,
el pardals mecànics
trepitgen
els tolls d'oli
a
les boires de la matinada,
i
el ulls desconeguts que em trobo a l'espill
em
parlen de silencis,
del
pes de sentències
dels
amples marges de l'oblit,
de
la circumstancial renúncia al bes.
Xiula
al peu del meu finestral.
Enganya'm,
creu per fer-me creure
creuades
creences descregudes.
Comentaris