Demència
Novament
mar endins
fins
el magma amniòtic
amb
noves brànquies.
Mar
endins,
abraça'm
gropada
de mar.
Esteles
d'escuma se m'enduran a un horitzó assolit,
i
la pell resseca esdevindrà escates novament.
Tot
porta al teu destí.
Tots
serem la transparència,
memòries
que es dissolen en el flux,
i
vull poder dir,
abraça'm,
sense
por,
amant
amiga de nom lleig,
abraça'm
amb
la guanyada metamorfosi de la inexistència.
Comentaris