Va
i em besa,
i
jo tinc el térbol mirall
i
la flameta encesa
que
tapo amb la mà de l'aire.
Les
cues dels records s'acumulen,
algunes,
traïdores, van amb navalles amagades,
prenyades
d'enyor i rancúnia
són
sorolloses encara que
són
poques.
I
tot es fa remolí,
que
el ulls no saben
mirar
enfora.
Encara
que el dia
és
lluminós i blau i verd,
tot
és tempesta dins ençà,
i
creus que res pot apaivagar
el
tro del bateg,
la
tempesta al ventre.
I
ella,
va
i em besa.
Tot
i que sembla que
el
bes no arriba als llavis,
no
toca la pell,
com
si no anés en tu,
com
si un bes no fos matèria;
però
realment hi és,
està,
no
el sents
però
està.
Un
alè no desxifrat,
invisible,
càlid,
va
i em besa.
Comentaris