Ai xica si
tu vingueres
al meu món
imaginat
volarien
com papallones
les teues
històries del cap.
Els teus
peus serien bardisses
i arabogues
faries al passar,
però em
pesa aquest alè de boira
i et busco
com gota a la mar.
Et busco i
ets al meu costat.
Al meu món
viu una donzella
que és el
teu mirall deformat:
el misteri
et volta i et creix
com si en
núvols t'hagues modetllat.
Però poc a
poc s'escampen
i la teua
figura al contrast
té encara
molt de somni
envoltat de
realitat.
Et busco i
ets al meu costat.
Agarraets
de la mà,
com arrels
abraçades,
no maregen
les voltes
d'aquesta
trompija de món.
Javier Sebastián Redó per a Solk
Comentaris