Vénen, urpes esmolades, amb bastiments esgarrant el cel.
Vénen, cares amples, grans somriures per un feix de bitllets.
I el silenci és la llei, i la llei és silenci.
De mentre, hi ha quatre que cada cop guanyen més, per damunt la terra la gran capa de ciment de costa a costa s'estén, com l'oli.
Vénen amb les màquines per plantar-ne soques sense arrel.
Han fet un privilegi inabastable allò que és un dret.
És l'enderroc de la memòria, l'enderroc de l'enteniment.
Aquesta va ser la triste història d'un expol.li sense precedents de la memòria, de la terra.
Quan s'óbrigue els ulls i es vegui tot allò que van fer, serà massa tard per a tirar enrera.
I el silenci és la llei, i la llei és silenci.
De mentre, hi ha quatre que cada cop guanyen més, per damunt la terra la gran capa de ciment de costa a costa s'estén, com l'oli.
Vénen, cares amples, grans somriures per un feix de bitllets.
I el silenci és la llei, i la llei és silenci.
De mentre, hi ha quatre que cada cop guanyen més, per damunt la terra la gran capa de ciment de costa a costa s'estén, com l'oli.
Vénen amb les màquines per plantar-ne soques sense arrel.
Han fet un privilegi inabastable allò que és un dret.
És l'enderroc de la memòria, l'enderroc de l'enteniment.
Aquesta va ser la triste història d'un expol.li sense precedents de la memòria, de la terra.
Quan s'óbrigue els ulls i es vegui tot allò que van fer, serà massa tard per a tirar enrera.
I el silenci és la llei, i la llei és silenci.
De mentre, hi ha quatre que cada cop guanyen més, per damunt la terra la gran capa de ciment de costa a costa s'estén, com l'oli.
- Música: LONOMDELPORC
- Lletra: Sebas
- Edició del vídeo: Sebas
Comentaris