Carmineta,
Carmineta
va
néixer amb la claror
d'una
nit de lluna plena.
Corregué
nueta pel bosc
en
sentir el vertigen de tan gran món.
Els
vents del temps la portaren
més
enllà de l'horitzó
on
va fer noves vides
traient
llum de la grisor
i
cançons, rialles, voltes i amor.
D'on
vinguérem arribàrem
i
la terra farà flors
que
han de gaudir noves criances
com
si tot fos nou.
Carmina,
Carmineta
va
pel bosc a poc a poc
Quan
s'atura mira enrere
les
petjades que el vent
s'endú
al tresor privat del record.
La
memòria guarda tot allò que
fa
dolç un moment fosc.
Encara
se sent la seva veu,
ara
endins, ben al fons,
i
cançons, rialles, voltes i amor
D'on
vinguérem arribàrem
i
la terra farà flors
que
han de gaudir noves criances
com
si tot fos nou.
Comentaris