Tinc
Tinc
un deute amb el bestiar,
la
rabera silenciosa, apaivagada,
doncs
tinc un deler transhumant,
de
caminades vers terres temperades,
de
creuar muntanyes de punyals petris.
Tinc
els peus amb set de camins empedrats,
veritables
escales,
de
pujar assagadors i gaudir finalment
de
la vista superba
de
l'horitzó enteranyinat
darrere
onades de pedra, boscos i terra.
Tinc
un món sota els meus peus
i
el meu cap de pardal
creua
els núvols.
Comentaris