Els
seus ulls han perdut
la
virtut indòcil d'heura,
malgrat
sortejar esculls,
s'afonen
agafat els dos,
i
si de sobte, un instant
es
descobreix la mentida
la
defugen mirant
absorts
a un altre lloc.
Ballaran
al voltant
del
foc que els crema
es
donaran punyalades d'amor
s'obriran
el cos sense joc
de
les ferides sagnants
brollarà
pàtina erma
que
acabarà pintant-ho tot
de
la resignació farà el còmode fur,
l'abismal
clos.
Si
poc a poc l'amor
es
transmuta en condemna
son
hostatges del seu
fantasiós
submís joc.
Somriure
que és ganyota,
gest
que no porta entesa,
confortables
cordes,
pretes
cordes de l'amor.
Comentaris